APUNTS per estudiar:
Com saps també pels apunts sobre la crisi del Baix Imperi, al llarg del s. IV, les guerres civils, els atacs dels germans i la inseguretat reinants exigien l'increment de l'exèrcit, el que suposava més despeses per l'Estat i, per tant, l'augment dels impostos (ja que no hi havia més conquestes), però l'emigració de la població urbana (provocada per la crisi econòmica del segle anterior, la inseguretat i el mateix augment dels impostos) encara va provocar un major descens dels ingresos fiscals i, en disminuir l'autoritat de l'emperado per la manca de soldats i de funcionaris, el sistema polític imperial es va transformar i en la pràctica, a Occident, es va produir el repartiment del seu poder polític entre els germans aliats (que governaven en les terres de l'Imperi federades) i els grans terratinents romans (que governaven en els seus latifundis gràcies al dret d'inmunitat que l'emperador s'havia vist obligat a concedir-les). Aquest dret d'inmunitat suposava que els funcionaris de l'emperador no podien entrar en el seu territori ja que els grans propietaris s'encarregaven de la recaptació dels impostos que pagaven els pagesos per a la defensa de les seves terres davant dels atacs dels enemics i també asumien altres funcions polítiques com la judicial (delictes menors comesos pels pagesos) i l'aplicació de la llei en nom de l'emperador, a canvi d'aquests serveis a l'Estat van rebre privilegis, o sigui, drets especials (com el de no pagar impostos).

Per altra banda, la influència de la religió cristiana va incrementar-se  a partir del sorgiment de la jerarquia eclesiàstica en el segle III, que degut a la situació clandestina per les persecucions va establir dogmes rígids (impossibilitat de discussió en les assemblees, acatament estricte de les ordres) abandonant lentament les idees igualitàries i democràtiques dels primers segles (al menys en aquesta vida) a mesura que s'extenien els principis conformistes i respectuosos amb l'ordre establert. Al llarg del segle IV, la influència social del cristianisme no va deixar d'augmentar  tant per la integració de les classes acomodades, com per la seva legalització (al 313, Edicte de Milà, per l'emperador Constantí) i posterior oficialització (al 395, per l'emperador Teodosi). En l'Ata Edat Mitjana els eclesiàstics seran els únics monopolitzadors de la instrucció i del saber i el Papa es convertirà en el sobirà més poderòs entre els regnes cristians d'Occident.

APUNTS per estudiar:                                    L'economia de subsistència

En l'època medieval el sistema econòmic es basava en l'agricultura. Reialesa, noblesa i clergat posseïen terres que els camperols, que representaven més del 80% de la població, s'encarregaven de conrear. Lliuraven les collites per al proveïment de la casa del senyor com impostos i la resta anava a parar al proveïment d'ells i les seves famílies. Les tècniques de cultiu i les eines continuaven sent les romanes i, com, pràcticament, no hi havia comerç (al marge d'alguna caravana de mercaders que passava de tant en tant pel feu), el senyors no tenien interès a augmentar la producció ni a estimular la investigació de tècniques més avançades i, almenys fins gairebé el segle XII, la producció agrària i la industrial (realitzada pels propis camperols o treballadors al servei del senyor) es destinava exclusivament a l'autoconsum dels habitants dels feus. El feu, des d'un punt de vista econòmic, era una unitat de producció i de consum.

La societat estamental

La societat dels nous regnes germànics esdevenia una societat rígidament estamental, amb enormes diferències de riquesa i també de drets entre els membres dels dos estaments privilegiats i el tercer estament. Els estaments privilegiats eren l'eclesiàstic i el nobiliari, constituien una minoria de la població (menys del 10%) i estaven formats pels grans terratinents laics o eclesiàstics (ara coneguts amb el nom de senyors) que gaudien de drets especials (privilegis com l'exempció d'impostos, lleis especials -només podien ser jutgats per iguals, els càstics eren menys humiliants i patidors- i només ells podien tenir funcions directives -ocupaven els alts càrrecs de l'Estat). Aquests privilegis es denominaran drets senyorials (o feudals). Entre els membres d'aquests estaments hi havia, però, diferències de riquesa i nivell de vida i així distingirem entre l'alta noblesa (grans terratinents vassalls del rei) i la petita noblesa (petits o mitjans propietaris vassalls de l'alta noblesa), i de  la mateixa manera entre el clergat: l'alta jerarquia eclesiàstica (fills de l'alta noblesa que portaran una vida semblant als seus germans laics) i el baix clergat (fills dels pagesos que s'ocuparan de funcions manuals), en general, tots amb escassa vocació pel sacerdoci, per això va haver-hi diverses reformes per regular la seva vida. Una de les més importants va ser la de Sant Benet (la seva regla es basava en combinar el treball manual i el treball intelectual). Els membres dels monestirs, els monjos, el clergat regular, exergeixen les funcions intelectuals de l'època i la resta de l'alt clergat  i la  noblesa tenien funcions polítiques i militars.

El tercer estament està integrat per la majoria de la població, és a dir, els pagesos dels quals una minoria són petits propietaris ( els aloers, potser un 2 o 3 %) ja que la immensa majoria són colons (el 90%) , la majoria dels quals eren serfs (quasi sense drets) i la resta lliures (amb drets limitats). Cap membre del tercer estament té privilegis o sigui, són els que paguen impostos (als senyors, a l'església i al rei), tenen pocs drets civils i no tenen cap dret polític ja que estan sotmesos a l'autoritat dels senyors i del rei.

APUNTS per estudiar:                L'imperi carolingi i el sorgiment del vassallatge

El regne dels francs va ser el de major duració i el de major influència en la civilització europea. Els reis germans hereten l'autoritat política imperial , però també les dificultats per mantenir-la ja que es manté el descens dels ingressos fiscals basats fonamentalment en l'aportació de la pagesia, per això els reis germànics continuen la política imperial de cedir poder polític als grans senyors (els terratinents) a canvi de la defensa del territori, el manteniment de l'ordre, la recaptació d'impostos i diverses funcions jurisdiccionals Aquests grans senyors arriben, doncs, a tenir un gran poder polític i la possibilitat de que no acatessin l'autoritat reial era cada vegada més evident. A finals del segle VIII, el rei franc Carlemany, davant aquest perill interior i l'amenaça exterior (dels musulmans hispans) a fi d'assegurar l'autoritat reial estableix el vassallatge. El vassallatge era un contracte personal de caràcter polític entre el senyor (el rei) i el vassall (un gran terratinent) que establia un intercanvi de drets i deures entre el senyor i el vassall basat en el jurament personal. El senyor entrega un benefici vitalici (terres de l'Estat) i assegura protecció al vassall en cas de ser atacat, el vassall es compromet a prestar ajuda militar i moral (formant part del Consell reial) al seu senyor i ocupar-se de l'administració del territori cedit (funcions político-administratives com la recaptació d'impostos, impartir justícia, manteniment de l'ordre i la defensa). En cas d'incompliment del contracte, a més del deshonor, es perdia el benefici. Així Carlemany va quedar unit per aquestes relacions personals amb part dels grans terratinents francs que li devien obediència no per ser el rei, sinó per ser el seu senyor amb aquest compromís personal que significava el vassallatge. A més, Carlemany impulsa que els seus propis vassalls es converteixin en senyors de nous vassalls (amb nobles de propietats menors) sempre establint l'intercanvi entre benefici i serveis. Amb l'ajuda militar de la noblesa, els seus vassalls, Carlemany va conquerir un extens territori (guanyat als alamans, burgundis, lombards i musulmans -la Marca Hispànica-) que va utilitzar com a terres per ser cedides en benefici i assegurar-se la fidelitat de nous vassalls i el seu prestigi va augmentar encara més al ser coronat emperador (continuant la tradició imperial romana) l'any 800.

Les relacions de vassallatge són la base del sistema feudal i donaran lloc a una de les característiques més representatives de la civilització europea en els seus inicis: el feudalisme. Els successors de Carlemany es van trobar amb grans dificultats ja que l'amenaça exterior sobre l'imperi va augmentar (a més dels musulmans, els víkings, els magiars i pobles eslaus) i l'interior també pel perill de rebel·lió dels grans senyors (no vassalls), així que la solució dels hereus de Carlemany per assegurar l'autoritat reial i la defensa de l'imperi va ser el vassallatge,és a dir, van continuant cedint terres de l'Estat per estar segurs de la fidelitat dels grans terratinents però com ja no es conquerien més territoris, el nombre de terres i d'homes sota l'autoritat reial va disminuint cada vegada més i també els ingressos fiscals, de tal manera que l'Hisenda pública quasi estava basada en els impostos del pagesos de les terres personals de la familia reial. Això va comportar la debilitat de la monarquia i, a la llarga, la independència dels vassalls que es van convertir en senyors feudals ja que els beneficis vitalicis van passar a ser feus hereditaris i els senyors exercien el poder polític absolut en nom propi i no com representants del rei sobre els habitans del feu (el feu passa a ser com una propietat del senyor feudal i els seus habitants seran els seus vassalls). Tampoc l'imperi va poder matenir-se i es va fragmentar (Tratat de Verdú, 843) entre els néts de Carlemany: regne de Germania, regne d'Itàlia i regne de França (la unió dels dos primers donarà lloc al Sacre Imperi Romano Germànic). Així, a la fragmentació territorial s'uneix la fragmentació política i el Papa passarà a ser la força política més important a partir d'aquest moment per la seva influència social, cultural i econòmica (l'església va acumular grans extensions de terra). Com les relacions de vassallatge es van difundir cada vegada més, la major part dels nobles i eclesiàstics  estaven relacionart entre ells per vincles de fidelitat i dependència i, com a conseqüència, la noblesa va esdevenir cada vegada més forta i la monaquia cada vegada més dèbil i el rei arribarà a ser, simplement, el primer, però no sempre el més poderós, dels senyors feudals d'un país. Amb el temps, el feu i les propietats dels terratinents (le domini senyorial) es confondran i serà difícil distingir un de l'altre (encara que en el feu podran subsistir aloers).

Fins ara hem parlat de les relacions de vassallatge, relacions entre dues persones que són propietaris, és a dir, entre privilegiats, siguin nobles o eclesiàstics, i que comporten cesió de benefici econòmic i poder polític del senyor al vassall (que li deu ajuda consell i ajuda moral). El compromís s'oficialitza en la cerimònia de l'homenatge en la que el vassall presta el jurament de fidelitat i en la cerimònia d'investidura en la que el senyor li concedeix el feu (terres o un castell).

Però en l'època feudal també es desenvolupen unes altres relacions, les relacions senyorials, que també són entre un senyor i un vassall però de diferent categoria: són entre un privilegiat (el senyor, noble o eclesiàstic, propietari i privilegiat) i el vassall (pagés, coló serf o lliure, no privilegiat) i comporten també drets i deures: el deure del senyor és el de protegir al vassall i cedir-li un lot de terra -la tinença o manso-. No cedeix tot el dret de propietat sobre la tinença sinó l'usdefruit, és a dir, bàsicament, el dret a quedar-se amb una part de la producció de la que viurà el vassall, a canvi, els deures del vassall són la prestació d'una sèrie de treballs en la resta del domini senyorial (-les corvees- més abundants en el cas dels serfs que han de treballar gratuitament una part de les terres del senyor, la reserva senyorial), el pagament d'impostos (en espècie i més endavant també en diners) i formar part de la mesnada del senyor (l'exèrcit senyorial) en cas de guerra. Naturalment, el deure d'un és el dret de l'altre component, així els deures dels vassalls són els drets senyorials. D'altra banda, els pagesos havien de pagar a l'església un tribut denominat delme que consistia en una dècima part de la collita però també tenen dret a utilitzar unes terres de pastura del domini (les terres comunals). .

Exercicis:

1. Llegeix els textos següents:                                                
   
                       El régimen señorial tiene sus raíces en el sistema de colonato constituido en los últimos siglos del Imperio romano. Las invasiones de los pueblos bárbaros (s. v) acentuaron la necesidad de protección de las poblaciones rurales, las cuales careciendo de la defensa que podían proporcionarles los órganos estatales buscaron amparo cerca de los ricos y poderosos terratenientes. Muchos pequeños propietarios no dudaron en ceder sus tierras a aquellos señores, pasando a la condición de siervos, con tal de conseguir un mínimo de seguridad.
   En los siglos siguientes, especialmente en el ámbito de las clases sociales más humildes, proliferaron estos actos de sumisión por medio de los cuales los débiles ponían su confianza en los poderosos o, como se decía entonces, «se encomendaban» a ellos.
   Las invasiones que se abatieron sobre Europa en el siglo x aceleraron este proceso. Los pequeños propietarios renunciaron a su libertad personal y a su tierra en beneficio de un señor, con tal de asegurarse protección y seguridad. Asimismo, los colonos que trabajaban en las vastas haciendas agrícolas y que, hasta entonces, habían vivido en caseríos dispersos, se agruparon alrededor de la morada del señor, quien procedió a fortificarla.
   
                                                                       
   El rey podía entregar a la aristocracia, a cambio de determinados servicios, tierras del patrimonio real para que las disfrutasen. Los habitantes de dichas tierras dejaban entonces de depender del rey y pasaban a depender del señor. Con el tiempo, el rey cedió también a los señores, tanto eclesiásticos como laicos, parte de sus funciones de gobierno. A esto se le llamó inmunidad.
   En las tierras declaradas «inmunes», el feudatario reúne y conduce a la guerra a las fuerzas militares de su territorio, exige el pago de los tributos en nombre del soberano e incluso él tiene derecho a imponer contribuciones a sus subordinados y en su propia ventaja, ejerce el poder judicial no sólo respecto de los siervos, sino también de las personas libres a él subordinadas, puede guerrear por cuenta propia, construir fortalezas y, en algunos casos, incluso acuñar moneda. Mediante concesiones efectuadas con regularidad o a través de usurpaciones, el feudatario termina poseyendo casi todas las prerrogativas de un soberano.
   A esta situación se llega muy lentamente y por etapas sucesivas. Al principio, la inmunidad puede consistir sólo en la exención de tal o cual tributo, exención concedida, por lo general, a alguna iglesia, o a algún monasterio que posea vastas extensiones de tierra.
                                                                                   A. Ballarini i altres. Trabajos prácticos de historia (1ª parte)
   

   CONCESION DE UN FEUDO
   En nombre del Señor, Yo, Rogelio de Besiers, te doy en feudo a ti, Arnaldo de Corleano, y a tu yerno Beltrán de Peirala, a vuestros hijos y a sus descendientes, mi castillo llamado de Claramont, que fortifico y mando fortificar en mi condado Redense, en mi honor, con las fortificaciones que hay en el castillo y que en lo sucesivo se construyan, a excepción de una casa que me reservo para hacer toda mi voluntad. Os entrego el castilto para que lo tengeis en feudo mío, salvo mi fe, mis derechos señoriales y mi justicia...
                          Año 1138 de la Encarnación del Señor, el día 15 de las calendas de junio, bajo el reinado del rey Ludovico.
   
                                                                                 Citado en B. Cuaz: En tiempos de los castillos feudales, p.11

2. El règim feudal suposava drets i deures pels senyors i pels vassalls:
   
    

   Drets del senyor (deures del vassall lliure)	Deures  del  senyor  (drets del vassall lliure)
   Governar (poder executiu, legislatiu i judicial; en aquesl últim cas, percepció de les multes imposades )	Defensar  les terres del domini
   Servei d’armes els dies convinguts	Donar refugi dins les muralles del castell als vassalls i les seves families en cas d’atac i rescatar als presoners  i reposar els animals o eines perdudes en la guerra
   Cobrament d’una part de la collita produïda en el manso i altres impostos  (majoria en espècie)	Cesió d’un lot de terra a perpetuitat  de la que una part de la producción pertanyia  al vassall
   Treballs gratuïts (corvees) com netejar els fossos del castell o els camins
   Cobrament d’impostos extraordinaris (en casar-se algún fill o si era armat cavaller)
   Dret exclusiu de caça  en el bosc
   Dret d’alberg  en casa del vassall (el señor i el seu sèquit)
   Dret a quedar-se tot tipus d’objectes que  entressin  en el seu feu (cobrant pel permís de pas)
   Dret de banalitat per l’explotació del forn,  el molí, el lagar ((cobrant per la seva utilització)

   
   Qüestions sobre la taula:
   1. Com es diuen les relacions anteriors?.
   2. Amb quin altre nom es coneixen les terres del senyor?, i les del vassall?
   3. Existien algun altre tipus de vassalls dins les propietats senyorials?
   4. Qui sortia beneficiat de les relacions entre el terratinent i el pagès?. Raona la resposta.
   5. Aquestes relacions suposaven beneficis econòmics pel propietari de les terres: explica quins eren aquests beneficis.
   6. Soposaven també beneficis polítics?. Raona la resposta.
   7. Aquestes relacions suposaven beneficis econòmics pel treballador de les terres: explica quins eren aquests beneficis.
   8. Al marge de les relacions entre els pagesos i els terratients també hi havia unesaltres determinades relacions socials. Comenta les seves característiques.
      
   
   
   
3. Estudieu la informació que proporciona sobre Carlemany la web ja consultada http://www.slideshare.net/JoseAngelMartinez/la-fragmentacin-del-mundo-antiguo   (a partir del nº 51), i responeu el qüestionari següent:
   1. Qui va fundar la dinastia carolingia?
   2. Creus que el fet de ser una dinastia tant recent va influir en la necessitat de Carlemany d'assegurar la fidelitat dels grans senyors?. Raona la resposta
   3. Com ho va fer?
   4. En quin any Carlos Martel va derrotar als musulmans? On?
      
   5. Quins estats actuals pertanyien a l'Imperi Carolingi?
   6. Una de les estratègies de Carlemany per la unificació del territori va ser la unitat religiosa. Quina religió va imposar?
   7. Quines altres religions hi havia a l'Europa d'aquella època?
   8. Quan es va coronar emperador?
   9. Qui el va coronar?
   10. Hi havia algun altre emperador a l'Europa d'aquella època?.
       
   
   
4. Comprensió del text següent:       
                                                                        La Europa Carolingia
               En la Europa Carolingia alcanza la madurez el sistema feudal. Ahora la producción agrícola y los asuntos militares eran competencia de clases diferentes, estando rígidamente definidas sus relaciones, sus derechos y sus obligaciones.
                   La base del sistema la constituía el feudo, una gran extensión de tierra propiedad de un señor y cultivada por los vasallos que vivían de ella. Los vasallos, o colonos, gozaban de la protección del señor en épocas de conflicto y, a cambio, le daban su trabajo. A su vez, el señor poseía la tierra en  nombre del rey o del emperador, y a cambio le prestaba servicio militar. Los dominios habitualmente se dividían en tres partes: la reserva, que pertenecía exclusivamente al señor, las tenencias (o mansos) cultivadas por los vasallos, y las tierras comunales sobre las que todo el mundo tenía ciertos derechos determinados. A los vasallos se les obligaba habitualmente a trabajar en la reserva durante tres días a la semana, y también es posible que tuviesen para con el señor otras obligaciones. Posiblemente el rasgo más característico del sistema feudal era su falta de movilidad: el vasallo no sólo se encuentra prisionero dentro de su propia clase, sino que está, además, atado a la tierra. Los intentos de escapar del sistema eran merecedores de severos castigos. Los señores feudales podían ser abades u obispos, caballeros o barones. El surgimiento de esta poderosa clase llamada a desafiar la supremacía de reyes y emperadores, iba a ser uno de los principales factores políticos de la alta Edad Media.
                   La Europa Carolingia no era rica: seguía teniendo una economía agrícola y un sistema administrativo relativamente descentralizado. No podía crear edificios que se pudiesen comparar con los de Bizancio o Córdoba, pero, sin embargo, se produjo un notable resurgimiento de la actividad constructiva. La riqueza de Carlomagno, como la de sus predecesores romanos, dependía de los impuestos, y esta forma de gobierno tenía la fuerza necesaria para asegurar el suministro de fondos suficientes que le permitieran demostrar, por medio de edificios, la altura de su ambición imperial (...).
                   El renacimiento carolingio finalizó con la muerte de Carlomagno. En 843 el Gran Imperio era dividido por el Tratado de Verdún entre sus tres hijos (...). Las incursiones de los magiares provenientes del este y los esporádicos ataques vikingos a lo largo de la costa norte, rompieron la frágil paz; cesó casi por completo el comercio entre la Europa Occidental y el Oriente Mediterráneo. Los vikingos se extendieron por Polonia y Rusia, Francia, Normandía y Gran Bretaña, dominando gran parte de Europa del norte. Unicamente España, muy alejada de los invasores del norte y del este, pudo edificar edificios de importancia. (...) La calidad de la artesanía española era muy superior a la habitual en edificios contemporáneos del norte de Europa. La dominación musulmana había dejado expertos artesanos capaces de hacer edificios con un gran rigor geométrico, de alzar muros de ladrillo de gran calidad o arcos trazados geométricamente.
   
                                                  A.M. Ballarini i altres. La cristiandad de los bárbaros, en Trabajos prácticos de Historia
   
   

   1. Situa el text en el temps, l'espai i l'època que corresponen.
   2. Indica altres conseqüències polítiques de les incursions dels magiares i els atacs víkings a més de la que indica l'autor.
   3. Recorda que el terme vassalls per a alguns historiadors significa exclusivament els fidels nobles d'un senyor feudal mentre que d'altres historiadors ho utilitzen indistintament, tant quan es refereixen a vassalls-nobles d'un senyor feudal com quan es refereixen a vassalls-colons d'un senyoriu. Tenint en compte l'anterior, establix les diferències entre aquests dos tipus de vassalls, els privilegiats i els no privilegiats.
   4. L'autor planteja que no existia mobilitat social. Per què no hi existia? .
   5. Tipus de societat que establix el text. Idees que et bases.
   6. Explica el significat de "sistema administratiu relativament descentralitzat"
   7. Segons l'autor, quina finalitat tenia el renaixement constructiu de l'època carolíngia?
   8. A què va ser degut que "El renaixement carolingi finalitzés amb la mort de Carlomagno"?
      
      
5. Observa el dibuix següent sobre un domini senyorial:
   

                          
                                                  G.M.Trevelyan: Historia de Inglaterra, pag. 175
   
   Qüestions (recordeu llegir totes les qüestions abans de començar a respondre el qüestionari):

   1. Quina tècnica de conreu practicaven els seus habitants?
   2. Com devien ser les cases?
   3. Defineix:
   • feu
   • domini senyorial
   • vassall
   • serf
   • reserva senyorial
   • corvees
   • terres comunals
   4. La casa del senyor a partir del segle XI serà un castell. Quines funcions tenia?
      
   5. Observa el castell del plantejament del curs. Sabries situar els següents elements:?
   • Torre de l’homenatge
     
   • Camí de ronda
     
   • Muralles
     
   • Espitlleres
     
   • Merlets
     
   • Baluards
     
   • Fossat
     
   • Barbacana
   • Pont llevadís
     
   6. En cas contrari clica aqui.
   7. Els colons tenien dret a utilitzar el molí? I a caçar en el bosc?
   8. Fes una redacció referida al dibuix on apareguin les paraules: domini senyorial, tinença, cens, guaret, terres comunals, corvee, delme, tercer estament, senyor, serfs, caça.
      
      
      

            
6.                                                                      La fam a Europa
   De la fam europea de 1031-1033, els testimonis són molt nombrosos, pero el més impressionant és el de Raul Glaber (monjo borgonyó que va viure a principis dels segle XI):
   “ (...) El temps estava tan trastornat que no es va poder trobar el moment adequat per a sembrar i segar, principalment a causa de les inundacions. Hi havia la impressió que els elements (del clima), oposats entre ells, lliuraven una batalla, quan el que feien en realitat era castigar la insolència dels homes. Les pluges constants havien calat tant en el sol que durant tres anys va ser impossible obrir solcs per sembrar. Al temps de les messes, les males hertes i la funesta zitzania recobrien la superfície dels camps. En el millor dels casos, un modi de gra sembrat donava de collita un sextarius, amb el qual dificilment es podia obtenir més d'un grapat de gra. Aquesta fam ben jova va començar a  l'est: devastant Grècia, va passar a Itàlia, es va difondre després per les Gàl.lies i es va estendre a Anglaterra. La manca de menjar va consumir a pobles sencers: rics i menys rics estaven pàl.lids, com els pobres, perquè la misèria universal havia posat fi al pillatge dels poderosos. Si es trobava algun menjar per vendre, el venedor podia, al seu gust, apujar el preu o respectar el preu habitual: així es podia veure que a molts llocs el modi de gra anava a seixanta sous, i en altres el sextarias es pagava a quinze sous. Després de haver-se menjat el bestiar i I 'aviram, els homes, obligats per una fam atroç, es posaren a menjor carronyes i altres aliments immunds. Alguns van arrivar a menjar fins i tot les algues dels rius per escapar de la mort, però fou en va... És horrorós de recordar els excessos a què va arribar la corrupció del gènere humà: es va veure llavors, quin dolor! homes desesperats per la fam que menjaven la carn d'altres homes, el que rarament s'havia vist en el passat. Els viatgers, assaltats per homes més forçuts que ells, eren esquarterats, cuinats al foc i menjats. Molts altres, fugifius de la fam de regió en regió, eren degollats a I'empara de la nit pels seus amfitrions i eren menjats pels que els acollien. Sovint, mostrant un fruit o un ou a un nen, hom se I 'emportava a un lloc amagat per a matar-lo i menjar-se'l.  A molts llocs els cadavers eren desenterrats i amb les restes  calmaven la fam”.
   
                                      Citat per Bonnassie, P. Del esclavismo al feudalismo en Europa Occidental, Barcelona (Crítica)
   
   Qüestions:
   
   
   

   1. Indica quin tipus de font és aquest document i argumenta la resposta.
   2. Situa'l en l'espai i el temps.
   3. A quina època històrica correspon?.
   4. Escriu les idees fonamentals.
   5. L'autor analitza les causes de la fam de què parla?. Raona la resposta.
   6. Està d'acord en el seu anàlisi?. Justifica la resposta.
   7. Quines conseqüències va comportar aquesta fam?
   8. Creus que el text reflexa una crisi de subsistències?
   9. Explica les característiques de l'economia de l'època.
   10. Creus que hi havia relació entre l'economia i la demografia de l'època?. Argumenta la resposta.
       
       
       
7. Llegeix el document següent i respon les qüestions:
                                                       La población de una aldea de Normandia
   Ciertos estudios de la población de una aldea entera desde  el  siglo V hasta el VIII (...), en Normandía, permiten reconstruir la demografía de la época.  En general, la tasa de mortalidad infantil es extremadamente elevada: 45 por mil. La esperanza de vida al nacer es muy débil: apenas 30 años. La longevidad media se sitúa alrededor de los 45 años para los hombres, pero sólo es de 30 a 40 años para las mujeres, que mueren con frecuencia entre los 18 y 29 años a consecuencia de partos imposibles o de fiebres puerperales. Había por tanto que tener muchos hijos y muchas mujeres para sobrevivir. En efecto, las tasas de natalidad y de mortalidad se hallaban muy próximas, 45 por mil en ambos casos, con variaciones violentas en plazos muy breves. Los ancianos eran raros, pero una vez que habían sobrepasado los 40 años se doblaban sus posibilidades. (...) Aquellas poblaciones campesinas no habían cambiado apenas desde el Neolítico.
    
                                                                               E. Patlagean, M. Rouche: Historia de la vida privada, vol 2.
   
   

   1. Defineix demografia
   2. Indica el tipus de font i el tipus de document (econòmic, social...).
   3. De què tracta el text?
   4. Situa'l en el temps i l'espai .
   5. Digues a quina època històrica correspon.
      
   6. De què ens informa ? (el resum del text).
      
   7. Quines causes varen influir en els fets que heu observat?.
   8. Quines conseqüències varen comportar?
      
   9. Són representatius de l'època els fets que es descriuen? .
      
      
      
8. Llegeix el document següent i respon les qüestions:
   
                                                       Las obligaciones de los campesinos
               Por San Juan los campesinos deben segar los campos del señor y llevar los frutos al castillo. Después deben limpiar los fosos. En agosto deben llevar a la granja la cosecha del trigo, pero no pueden entrar sus gavillas hasta que el señor haya retirado su parte. En septiembre deben entregar un cerdo de cada ocho, y de los más buenos. Por San diego deben pagar el censo . A comienzos del invierno deben trabajar la tierra del señor para prepararla, sembrarla y rastillarla. Por San Andrés, un pastel. Por Navidad, los pollos buenos y finos. Después, la cebada y el trigo. El Domingo de Ramos deben entregar los corderos. Después deben trabajar en la herrería, ir al monte y cortar la leña para el señor y hacer con su carreta todos los transportes del señor. Añadid además, que el molinero del castillo por moler el trigo del campesino se queda con una parte del grano y otra de la harina; que para cocer el pan también hay que pagar, y que si el panadero no se lleva su parte, lo cuece mal y lo quema.
                                                   Conte del segle XIII. Citat en Grup Germanía-75. Historia, materiales para la clase
   
   
   

   1. Dedueix quin tipus de pagesos són els del document:
   • esclaus
   • colons lliures (tinents)
   • colons serfs
   • petits propietaris (aloers)
   2. A quin estament pertanyien?
   3. Quins d'aquests grups treballava gratuitament les terres de la reserva senyorial?
   4. Quins d'aquests grups vivia en unes condicions socials més dures?. Per què?
   5. Quines relacions socials reflecteix el document?
   6. Explica el que sàpigues sobre elles.
   7. Et sembla que els pagesos estarien d'acord amb aquestes obligacions?. Raona la resposta.
      
      
      
9. Llegeix el document següent i respon les qüestions:
   
                                                 CARACTER DE LA SOCIEDAD DEL S.IX
           Sea el que fuere el punto de vista que se adopte, se puede  decir que la Europa Occidental, desde el s.IX, ofrece  el aspecto  de  una sociedad esencialmente rural y en  la  que el intercambio y la circulación de los paises se restringieron al grado más bajo que podían alcanzar. La clase mercantil ha desaparecido en dichas sociedades. La condición de los hombres se determina ahora por sus relaciones con la tierra. Una minoría de propietarios laicos o eclesiásticos  detenta la propiedad; abajo de ellos, una multitud de colonos  está distribuida en los límites de los dominios. Quien posee   tierra, posee a la vez libertad y poder: por eso, la palabra  villano  designa a la par al campesino de un dominio (villa) y  al siervo. Poco importa que, en casos aislados dentro de la   población rústica, algunos individuos hayan conservado por casualidad su tierra y por lo tanto su libertad personal. Como  regla general, la servidumbre es la condición normal de la   población agrícola, es decir, de todo el pueblo. Sin duda, hay muchos matices en esa servidumbre en la que se hallan, al lado de hombres que viven en una condición muy parecida a la del esclavo antiguo, descendientes de pequeños propietarios  desposeidos o que se sumaron voluntariamente a la clientela de  los latifundistas. El hecho esencial no es la condición  política, sino la condición social y ésta reduce al papel de dependientes y de explotados, pero a la vez de protegidos, a todos los que viven en el dominio señorial.                                                    
                                                                              H.Pirenne: Hª económica y social de la Edad Media

   1. Defineix: laic, colon, domini. 
   2. Significat de: a)"posee libertad " b) "posee poder" . 
   3. Tipus d'economia que reflecteix el text. Indica les idees del text en que et bases . 
   4. Qui i per què constituïxen la classe dominant? 
   5. Quina és la condició jurídica  (segons els drets i deures) de la major part de la classe dominada?
   6. Existeixen diversos graus de drets entre aquesta majoria?. Raona la resposta. 
   7. Significat de "la condició ..... amb la terra" .
   8. Tipus de societat que deduïxes del text. Indica en quines idees del text et bases.
   9. Existeix alguna relació entre la situació soci-econòmica i el poder polític?. 
   10. Tipus de sistema polític que deduïxes del text. Raona la resposta
       
       
       
10. Llegeix el document següent i respon les qüestions:         
     
                                                    La legislación franca del rey Gontran
                Quien matase a una mujer joven y libre en edad de procreación tenía que pagar seiscientos sueldos, mientras que si la mujer había muerto después de la menopausia, sólo tenía que abonar 200.  Si se la hería hallándose en cinta y moría, 700 sueldos de multa; pero sólo 100 si la criatura moría a consecuencia del aborto consiguiente. El rey Gontran, a fines del siglo VI, promulgó una estipulación suplementaria, probablemente porque este género de delito se estaba multiplicando: en adelante, había que pagar seiscientos sueldos por una mujer encinta asesinada, y, encima, otros seiscientos si la criatura muerta había de ser un varón. No se podía ser más explícito. Dado que un muchacho de menos de doce años "valía" 600 sueldos, mientras que la chica de su misma edad 200, ello significaba que se había establecido una verdadera jerarquía: en la base de la escala, la niña y la mujer mayor incapaces de concebir; en medio el muchacho; por encima la mujer encinta y en la cima el varón. Como además, la edad del matrimonio estaba muy próxima a la de la mayoría de edad, o sea, en torno a los doce años (Fortunato reseña el caso de Vilithut casada a los trece años y muerta a consecuencia del parto  poco después), y el rey Gontran consideró oportuno infligir 62 sueldos y medio de multa a toda mujer que proporcionara a otra una poción mágica de hierbas y plantas abortivas a fin de que no pudiera ya tener nunca hijos, todo ello acaba convergiendo en el hecho de que a la mujer no se la tomaba  en consideración  más que en su condición de madre.      
    
                                                                         E. Patlagean, M. Rouche: Historia de la vida privada, vol 2 pàg. 52
    1. Qui té més valor segons el text? (estableix un llistat de més a menys valoració).
    2. Explica les característiques demogràfiques de l'època i relaciona-les amb alguna idea del text.
    3. Creus que hi havia desigualtat de drets en la societat franca?
    4. Quina consideració social tenien les dones?
    5. Justifica per què es considera aquesta societat:
       1. jerarquitzada
       2. estamental
       3. masclista
          
          

1. Què és el que, majoritàriament, s'opinava sobre el món, què s'esperava de la vida?
   
2. Explica  per què es pensava d'aquesta manera.
   
3. Posa una creu en la resposta que consideris correcta sobre el que s'opinava sobre l'ésser humà:
   ¤ és un ésser creat per Déu per ser feliç en la terra.
   ¤ és un ésser creat per Déu per sofrir i patir en la terra
   ¤ és un ésser que gràcies a la seva intel.ligència dominarà al món.
   
4. ¿Era important la fe en Déu?. Raona la resposta.
5. Posa una creu en la resposta que consideris correcta sobre què era el que més valorava un noble en l'època medieval:
   ¤ el poder.
   ¤ els diners.
   ¤ viure amb les màximes comoditats.
   ¤ pregar i preparar l'ànima per al Judici Final de Déu.
   ¤ l'amor.
   ¤ l'amistat.
   ¤ l'honor, o sigui, l'orgull de sentir-se respetat pels teus iguals.
   ¤ tenir un treball estable.
   ¤ lluitar per sortir de la pobresa.
   ¤ lluitar per acabar amb la pobresa.
   ¤ fer la guerra.
   

   En acabar, pots anar a la correcció.

                                                                                                                    
   
   
   
6. Llegeix els documents següents:
   Text 1
   Las circunstancias que rodean la vida en la Edad Media  del ser humano en general: inseguridad, guerras, epidemias, hambres, peso del poder feudal, tradición jurídica heredada a la vez de los romanos y  del derecho germánico, y finalmente poder ideológico de la Iglesia, no pueden sino resultar todavía más perjudiciales a la parte femenina de la  población. Y así es, desde luego, en la Alta Edad Media: el marido puede matar a su esposa adúltera después de perseguirla a latigazos, desnuda, a través del pueblo. La multa impuesta al asesino de una mujer es la mitad del precio de la muerte de un chico hasta los 14 años (época de la fertilidad femenina), superior al del varón entre los 14 y 20 y, a partir de los 20 años, seis veces inferior. La mujer sierva o esclava no puede casarse fuera del dominio de su señor y, si lo hace, sus hijos serán repartidos entre su señor y el de su marido. La mujer no elige, por supuesto, marido, pero acepta el que ha escogido su padre o su «linaje» por brutal, viejo o, al contrario, joven y amante que sea. De todas formas, corre siempre el riesgo de ser violada por algún bandido o por un señor rebelde y enemigo, de ser raptada, o de ser repudiada y condenada al convento si no a la muerte, según el buen parecer y deseo del hombre en general y del suyo en particular.
   
   

                                         Adeline Rucquoi. Historia de un tópico: la mujer en la edad media. historia 16
                                          issn 0210-6353, Nº 21, 1978, pags. 104-113 

   
   
   Text 2
                                                               La Mujer en la Edad Media
   El principal problema que nos encontramos a la hora de definir la Historia de las Mujeres en la Edad Media, es su ausencia en las fuentes escritas, por lo que no es fácil rastrear sus actividades diarias, sus posicionamientos o pensamientos sino que lo poco que sabemos es a través de los escritos masculinos.
   Por eso hay que ser cuidadosos a la hora de tener o no por válida la imagen que los clérigos, los únicos que sabían escribir, dan sobre la mujer. A pesar de esta dificultad, hoy en día conocemos a grandes figuras como Leonor de Aquitania, Juana de Arco o Christine de Pisan, así como muchos elementos de su vida cotidiana: podemos conocer qué comían, a qué se dedicaban, cómo cocinaban, qué vestían, etc. (...) Nos encontramos con una Europa - incluida España- cristiana, en la que la Iglesia va tomando poco a poco parcelas de poder; entre ellas, las referidas a la moral. Este orden se ve reforzado por un sistema social muy rígido, marcado únicamente por el nacimiento, donde las diferencias de clase son claras.(...)
   Ligado directamente a este aspecto, y teniendo en cuenta que la virtud más importante para la mujer es la castidad, la cuestión de la sexualidad es ampliamente tratada por el clero. Entorno a ella surgen distintos debates que siempre concluyen en el mismo punto de exigencia para la mujer: despojar al acto sexual de todo goce y disfrute para entenderlo como un deber conyugal, que tiene como objetivo la procreación. Es por tanto, sólo posible dentro del matrimonio y con el esposo, no estando permitida para la mujer, bajo pena de escarnio y muerte, las relaciones extramatrimoniales ni adúlteras.
   (...) Desde el punto de vista social, podríamos hacer una triple diferenciación en cuanto a la posición de las mujeres en él: la mujer noble, la campesina y la monja. La primera de ellas era la única que podía gozar de grandes privilegios y la que, si fuese posible, podría alcanzar un mayor reconocimiento. Era el centro del hogar donde se encargaba no sólo del cuidado de los hijos y su educación sino que también de la organización de los empleados que trabajasen para ellos, del control de la economía y en ausencia de su marido, bastante común en la época por las guerras o las cruzadas, o por quedar viuda, era la encargada, como administradora, de tomar las decisiones en sustitución de su marido. [No obstante] (...) eran utilizadas como moneda de cambio a través de las uniones matrimoniales, que servían para sellar pactos estratégicos o políticos, y así aumentar las posesiones de uno u otro hombre. A la mayor parte no se les permitía intervenir en política y, aunque eran las transmisoras de la dote, según la Legislación, no podían gozar de ella ni en su estado de casadas, solteras o viudas, porque pertenecían al padre, al esposo o al hijo.
   Pero, sin lugar a dudas, era la mujer campesina medieval la que más duras condiciones de vida tuvo que soportar: dentro del hogar era la encargada de la cocina, de las ropas, de la limpieza, de la educación de los hijos, etc. Fuera de él debía ocuparse del ganado y del huerto, cuando no debía trabajar también en las tierras de cultivo. Si por el contrario la mujer residía en la ciudad [ ya en la Baja Edad Media], además de ocuparse de su familia y la casa, debía hacerlo del negocio familiar o ayudar a su marido en cualquiera de las actividades que éste llevase a cabo. Si ambos cobraban un salario, el de la mujer era notablemente menor, a pesar de que realizasen los mismos trabajos.
   Por último, la mujer que opta por dedicar a Dios su vida es una mujer que ha cometido pecados en su vida y quiere redimirse, o bien una segundona que ha visto cómo su dote se ha ido con una hermana mayor, o simplemente una mujer que ve el convento como salida a un casi seguro matrimonio pactado. Esta mujer ha sido la que más expectación ha generado en la historiografía, derivada de las particularidades de los conventos y la relativa libertad que se vivían dentro de ellos.
   La Educación es uno de esos campos en los que la mujer tiene cierto espacio en la Edad Media. Era ella, desde que la mayoría de la población es analfabeta, la encargada de transmitir la cultura y los conocimientos que poseía a los hijos y las hijas. (...) Las monjas eran las más afortunadas entre todas las mujeres si a la educación nos referimos ya que podían llegar incluso a conocer el latín y el griego y por tanto a leer y escribir. A pesar de que no era lo común, hoy en día sabemos de mujeres que retando a su tiempo, escribieron desde los conventos: Hildegarda de Bingen o Gertrudis de Helfta. Debieron enfrentarse a un cuestionamiento ya que se consideraban sin rigor por el simple hecho de ser mujeres. Se las consideraba también con menor inteligencia, menos capacidades o incluso sin alma: las prescripciones o normas que debían seguir las mujeres, independientemente de su edad o clase social, se regían por libros de los monasterios o de la Antigüedad. Destacan las obras de fisiología que argumentaban que la diferencia entre sexos era una cuestión biológica: a las mujeres les atribuían unos humores fríos y húmedos, mientras que a los hombres se les consideraba calientes y secos, la perfección y medida de todas las cosas. La naturaleza de las mujeres les hacía no sólo ser más débiles en los aspectos morales, sino también en los físicos, porque podía ser causante de todas sus enfermedades, entre ellas la menstruación -que no era sino todo aquello demoniaco que la mujer expulsaba por la vagina-.                   
                             
                                                     Ana Molina Reguilón en http://www.arteguias.com/mujeredadmedia.htm
   
   

   1. Raona per què diem que la societat cristiana medieval era patriarcal, jerarquitzada i estamental.
   2. Penses que hi hauria moltes dones intel.lectuals?. Raona la resposta.
   3. Creus que la classe social afectava la vida de les dones medievals? Raona la resposta.
   4. Què determinava la classe a la que pertanyia una dona?. I un home?.
   5. Per què no hi ha documents medievals sobre les dones de la seva època?
   6. Fes una redacció (si tens traça en escriure) o un còmic (si ets bo/bona en el dibuix) sobre la vida d'una dona a l'Alta Edat Mtjana.
       
7. Ves a http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/916.htm  per completar la informació que tinguis sobre la vida quotidiana a l'alta edat mitjana i imagina't que ets un personatge d'aquella època. Fes una redacció (si tens traça en escriure) o un còmic (si ets bo/bona en el dibuix) sobre la teva vida.
   
8. a) Creus que els personatges dels contes infantils (La ventafocs, Blancaneus, La caputxeta....) tenen a veure amb l'Edat Mitjana? Raona la resposta.

   b) Analitza la relació entre els següents personatges i la realitat històrica: el llop el bosc la madrastra l'orfa l'ogre el príncep la fada